dilluns, 8 de març del 2010

La lluna que plorava

Hi Havia una vegada una Lluna que sempre plorava

perquè no tenia amics i ningú volia ser-ho.

La Lluna va dir:

-Mare, ningú vol ser amic meu!

Va dir la mare de la lluna:

-Tranquil·la, tu només necessites la Terra.

Va trucar a la Terra però no contestava.

Va dir la Lluna:

-Demà tornaré a trucar.

Al vespre la Lluna va sopar un vol de crispetes mentre mirava una pel·lícula que es titulava "EL HOMBRE LOBO".

La lluna va tenir por, per la nit, per aquella pel·lícula però va dir:

-Jo no puc tenir por, si estic il·luminant tota l´habitació!

Al matí, va veure que eren les 8.00 en punt i es va llevar per anar al col·legi de planetes.

Finalment quan va sortir al pati li va preguntar a la Terra si volia fer-se amiga seva.

Va dir la terra:

-Sí , vull ser la teva amiga per sempre.

I va dir la Lluna:

-Què bé, que bé! i la Lluna es va posar molt contenta i Terra i Lluna sempre volten juntes.