Nadala

Nadala

Els confortables.

Pares icona del Catàleg©, els confortables també estan molt units, tret dels models escocesos, pota de gall, nariu de serp (novetat). Models "clicclac", amb unes esgarrifoses fundes inamobibles i llenceria llades. No se sap de cap nen que hagi quedat decebut des que van ser creats.

Coixins i coixinets variats: durs, tous, pessigollers, cantaires, murmuradors, narradors de contes. El restaurantrefigerador passejador sempre està ple. Mantes vivents, escalfadores, acollidores i malcriadores. Temperatura automàtica. Sistema Seguritoli©. (Si el llit està ocupat, no es pot plegar). Paraulotes de llana porlar de l'Àfrica i de vellut de pillastre.

Autèntics sofà llits vivents, aquests pares tenen una sola idea al cap: evitar tot el que pica, colpeja, rasca, molesta i fa la vida intolerable i dolorosa. Estan sempre a punt de rebre un nen als seus braços o de desplegar-se per ell; els encanta passejar-lo tranquilament. S'han de provar abans de morir!

Els discrets.

Pares d'un model inutilitzable, els discrets estan molt units per la vida. Parlen sense fer soroll, tenen un somriure delicat, l'oïda fina i un caràcter dolç i tranquil. Dormen sense roncar i porten una gorra amb borla per anar a dormir. Pensats per a nens sensibles al soroll.

Martell-silenci, afaitamots (per a converses silencioses), cinturó d'invisibilitat. Cria de sabatilles. Col·lecció de vànoves, matalassos de ploma, edredons i cobrellits embuatats. Paraulotes minúscules.

Els discrets, que són molt tímids, no discuteixen amb ningú, ni tampoc quan estan sols. Són uns excel·lents fabricants de nius flonjos al fons d'una llodriguera flonja al cor d'un turó flonjo. Quan tussen fan el mateix soroll que quan una aranya bebè es fa un pet. Són uns cuiners i uns pastissers fantàstics. Els seus formatges de llet de balena tenen tanta fama com els seus pastissos de groselles sense llavors. Els encanta ajudar, anar a comprar per als veïns i cuidar dels seus fills

Els aventurers

Obrim el catàleg; ens trobem amb uns pares aventurers. Fixeu-vos què ben equipats que van...
T'agradarien?


De caràcter agradable i constant, els aventurers no temen ni la pluja ni les grans ventades. Tenen una vista penetrant (precisa fins a 111 km!), un somriure acollidor i sempre troben solució als seus problemes i preguntes a les seves respostes.Rarament s'enrabien, però si ho fan, sempre són divertits.

Moltes butxaques, de totes mides, amb cremalleres de seguretat, enllumenat interior i vores hermètiques. Maleta seguidora. Seient amb respatller. Nicroscopi de camp. Motor de vent collacaps. Navalles suïsses, belgues i de Pirineu. Piragua plegable. Desvariador multifunció. Tenda catàleg: saló-menjador tres habitacions, sala d'estudi de jocs, piscina i jardí. Lector multimèdia. Internet. llits automàtics. Manual de conversa amb ocells. Diccionari de rastrejar passos. Diccionari Català-Estranger. Galetes vitaminades, alimentació biològica, medicaments no trangènics, tissanes de plantes vegetals, motlles i cassoles. Paraulotes de viatge. Localització permanent per ONEKESSON.

Aquests pares amb encants són exploradors. Els agrada descobrir països desconeguts i visitar tot el que es pot visitar: castells, museus, monuments, coves, fires, brocanters, teatrins, magatzems de joguets i de material de càmping. Els aventurers no paren fins a la nit, quan estan cansats. Aleshores busquen un lloc per menjar i dormir. Construeixen una cabana o es munten una tenda de campanya , preparen un foc de camp amb llenya i cuinen u suculentíssim àpat d'aventura. Per a nens a qui agraden les sorpreses i els canvis.

(Del llibre "Catàleg de pares" de l'editorial Corimbo).

Catàleg de pares, de Claude Ponti.

Els teus pares són pesants?

ploms, avars, enganxosos, peluts, picants,
carregosos, insuportables i relliscosos?

CANVIA !

Són rondinaires, xerraires, fastigobavejants,
burilladenazants, mejambneteslesmans?

CANVIA !

T'avorreixen, són insuportables,
no t'escolten, t'endrecen l'habitació,
et trepitgen les joguines, es neguen a deixar-te la casa
i se t'emporten de "capsdesetmana"?

CANVIA DE PARES!

(Del llibre "Catàleg de pares" de l'editorial Corimbo).

Quin llibre més bonic! Però em sembla que els nens de tercer mai voldrieu canviar de pares. Encara que imaginar-ho pot ser divertit.

Argimiro

salutacions

Hola nens i nenes de tercer. Sóc la Maria José i us animo a que escrigueu al nostre bloc totes aquelles coses que puguin ser interessants per altres nens i nenes de l'escola.

Comencem un nou curs

Salutacions als amics de tercer:
que guapos i eixerits esteu! Es nota que les vacances us proven. Espero que vingueu carregats de bones notícies i de moltes ganes d'escriure aquí, al vostre bloc.

Benvinguts i anem per feina.

Argimiro

Anglaterra.

Vaig anar a Anglaterra, hi ha molts anglesos .
Vaig anar amb el meu, pare, la meva mare, el meu germà i el meu cosí.
Vam estar en un hotel molt bonic, tenien una televisió molt i molt gran, gran com un cinema.
El menja era gratis. Passejat per les tendes d’Anglaterra.
També vaig veure el Big-ben que és un rellotge molt gran.

Viatge a Conil de la Frontera ( Cádiz).

A les 6 del matí vam sortir de viatge. Jo m’havia aixecat a les 4 del matí, com el meu pare. A les 9 del matí vam arribar a Saragossa, vam esmorzar i Vam omplir el dipòsit de benzina per continuar el viatge. Cap a migdia ja havien travessat Madrid, a l’hora de dinar vam arribar a Belvis de la Gara, un poble de Toledo, on vam dinar amb els meus tiets. Després vam sortir cap a un poble que es diu Gargantilla, on viuen els meus cosins i on vam passar la nit. Al dia següent,cap a les 11 del matí vam continuar el viatge i a les 14 hores paràvem a Mérida a dinar per continuar més tard el camí fins a Jérez de la Frontera.

El meu viatge.

Un dia quan em vaig despertar, no estava a la meva habitació, vaig comprovar amb pessigolles a la panxa que estava en un llit de cotó, envoltada de tots els personatges de la Disney com el Micky i el Peter Pan. Havia viatjat a Disneyland Paris, no sabia com havia arribat, però estava tan contenta que no vaig pensar. L’adorable Campanilla em va alçar les mans i com per art de màgia vaig començar a volar amb ella.
Vam pujar al cel i vam arribar als llocs on els nens es moren de gana, no tenen aigua potable per viure i tenen moltes malalties.
Amb un cop de ma va llençar pols màgics, van començar a sortir fruits del terra, va néixer un riu amb aigua que es podia veure i tots els nens es van posar bons.
Estava al•lucinada, podien arreglar les coses dolentes del món, després van baixar al parc de la Disney i estava passant el tren ple del personatges. Clinc, clinc, clinc, clinc, clinc, cridava el tren i abans de que s’atures un petó de la meva mare em va despertar d’aquest viatge meravellós. Era el rellotge que cridava les vuit, havia d’aixecar-me per anar al col.legi. Us imagineu que aquest viatge es pogués fer en realitat

Els animals de companyia.

El meu avi té un lloro
i jo l’ adoro.

La meva germana té un gos
que borda mogolló.

La meva mare té un gatet
que és molt tranquilet.

I jo tinc un conill petitet
que mai està quiet.

Viatjar pel cel.

Avui m’agradaria viatjar pel cel. Els núvols seran de color blanc i el cel serà de color blau. Quan vingui la tarda els núvols seran de color rosa, una mica claret, els núvols com seran de color rosa claret semblaran gelats de núvols, menjaré un trosset de núvol m’agradarà molt. Em convertiré em màgica aniré per països i pobles.

París.

Els viatges

He somiat anar a Paris,
i crec que serà bonic.

La meva mare ha anat,
i a ella li ha agradat.

El color de la torre Eifel
és gris i arriba fins al cel.

A Paris vull berenar crêpes
perquè pel carrer olora bé.


Això, he somiat,
perquè es faci realitat.

L’Àliga

Hi havia una vegada un àliga amb plomes d’or. Viatjava des de la selva a Egipte després de volar i volar, va arribar a Egipte. Hi havia moltes persones mirant les piràmides i l‘ àliga va fer un forat a la piràmide i va veure un sarcòfag i un explorador que va obrir el sarcòfag i es va espantar amb la mòmia. L‘àliga se’n va anar al Japó, hi ha via més gent que a Egipte i moltes, moltes llums. Era de nit al Japó.

El viatge a la selva.

Un dia al despertar-me, la meva casa estava al mig de la selva,vaig sortir a fora i vaig veure una serp, amb els seus ulls em volia hipnotitzar, li vaig clavar un cop de peu i vaig córrer cap a casa. Aleshores un tigre em va perseguir, i quan estava a punt d’agafar-me, un ocellet em va despertar.

Viatge inoblidable

Hi havia una vegada, un poble de muntanya anomenat Cantabra , on vivia un nen que es deia Xavi amb la seva família . A ell, no li agradava aquest lloc perquè era avorrit i hi havia poca gent. Un dia, en Xavi va parlar per telèfon amb el seu tiet Arnau, i li va explicar que estava molt trist perquè volia marxar d’aquell poble i viure en un lloc divertit. L'Arnau vivia a Barcelona, una ciutat molt gran plena de gent, i li va dir que si els seus pares volien, podia anar a viure amb ell. A la nit, en Xavi va parlar amb els seus pares, ell va explicar que volia marxar a Barcelona amb el seu tiet perquè Càntabra no li agradava gens. Al cap dels dies, els pares van decidir que en Xavi podia marxar perquè volien que el seu fill fos feliç. En Xavi es va alegrar moltíssim i ràpidament va trucar al seu tiet. L'Arnau també estava molt content i li va dir que preparés les maletes de seguida per anar a la seva casa . Durant tot el dia en Xavi va preparar les seves coses i quan va acabar , va ficar va ficar tot al cotxe i els pares, el van acompanyar a Barcelona. Quan van arribar a casa de l’Arnau , en Xavi es va acomiadar dels seus pares . Ell estava bocabadat en veure la ciutat de Barcelona i no podia acabar de creure’s que estava allà. Hi havia moltíssima gent, museus, parcs, llocs preciosos, carrers amples, platja, i molts cotxes. Tot això li sorprenia perquè ell estava acostumat a un poble petit, on hi havia poca gent on tothom es coneixia i no hi havia res per visitar. En Xavi estava tant content, que semblava que estigués en un somni. Ell, mai oblidarà aquest viatge perquè a partir d’ara seria el nen més feliç de tots.

Doble viatge.

Fa ara 3 anys vaig fer un viatge a Mallorca amb els meus pares, el viatge de nuvis.
Vam anar en avió, la meva mare estava espantada, el meu pare i jo rèiem perquè la meva mare no havia pujat mai a un avió.
Arribem a Mallorca a un gran hotel de luxe, amb una gran habitació, de pel.lícula.
Vam anar a la platja i el meu pare i jo vam pescar una medusa, la meva mare ens grabava en vídeo. Després la meva mare i jo vam anar al jacuzzi mentre el meu pare estava descansant.
Un altre dia vam anar a les coves del drac, a la fàbrica de perles i a la de fusta, on em van comprar una espasa de fusta.
Un altre dia vam anar en un vaixell amb el terra de cristall, es veien els peixos del fons del mar. Quan vam tornar de Mallorca vam anar a Galícia a visitar als meus avis.

El viatge.

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i el seu gos que es deia “Blacky”. Un dia la mare d’en Pau, el va renyar perquè no parava de pegar a en “Blacky”, encara que l’estimava molt. En Pau com s’havia enfadat amb la seva mare li va dir a en “Blacky” que ells dos se n'anirien pel món viatjant perquè la mare no li reganyes més. Es van anar a Amèrica del sud, a Brasil. Van anar amb vaixell. Pel camí vam trobar amb un dofí, sis peixos de coloraines, tortugues i més coses. Després vam anar amb tren, pel camí vam veure muntanyes, ocells i molts arbres. Quan vam arribar a Brasil que era molt bonic vam fer molts amics, però ja era massa avorrit. Llavors van anar a Barcelona. Tot era molt bonic, però no el va convèncer del tot. Va dir: - Que forta es la vida fora de casa. Ja estic fart!, torno a casa, i li dic a la mare que em perdoni.
Quan va arribar a casa, la mare li va perdonar amb la condició de que no ho tornes a fer mai més. D’aquí ve la frase: ”COM A CASA EN CAP LLOC” Conte contat, conte acabat.

La bola.

Aquestes vacances he anat a un poble molt petit, vaig entrar en una botiga i vaig veure una bola de cristall de molts colors, de tants colors com l’arc de Sant Martí. Li vaig dir al venedor si la bola de cristall estava en venda i el venedor em va dir que sí, també li vaig preguntar quant costava i el venedor em va dir que costava 40 euros, jo només tenia 30 euros i em vaig anar a casa; pel camí em vaig trobar un bitllet de 10 euros, ràpidament vaig anar una altra vegada a la botiga a comprar la bola de cristall. Després d’haver comprat la bola em vaig anar a casa molt content, li vaig dir al meu pare el que havia comprat.
Vam sopar, em vaig anar a la meva habitació, vaig posar la bola de cristall a la tauleta de nit i em vaig dormir. Al dia següent vaig despertar al Japó, se’n va acostar un gos que parlava, em va dir que agafés aquell camí, que en trobaria una cova on hi havia follets, fades i d’altres éssers fantàstics. I li vaig fer cas, vaig anar pel camí que m’havia dit i al mig del camí vaig veure una cova, vaig entrar una mica espantat i vaig veure un follet, li vaig preguntar com es deia em va dir que es deia Frost i jo li vaig dir que em deia Rubén. El follet em va dir que tenia un gos de 6 potes, 4 ulls, 2 nassos i 3 boques. Em vaig anant trobant éssers fantàstics i tot era perquè m’havia ficat dins de la bola de cristall.

Viatje a Eibar.

El dissabte vam anar a Eibar (Vizcaya) vam fer una parada a dos quarts de dos per menjar a Saragossa i després vam agafar el cotxe i vam fer un recorregut llarg fins a Pamplona. Vam fer una altra parada per berenar i hem agafat una altra vegada el cotxe i una altra vegada hem fet un trajecte llarg per veure la nostra iaia. La iaia viu a Eibar i el meu pare diu que ens estarem 5 dies a San Sebastián. Vam arribar a San Sebastián i vam veure els nostres cosins, el primer és diu Amin i el segon Abalilah. No peguen, són bons amb la Marwa i amb mi. Al dia següent va venir un amic del meu pare, es diu Karim i el meu pare es diu Radouan i no paraven de parlar i parlar. La mare del meu pare que és diu Fàtima i la Khadija la mare, també es van posar a parlar.

El viatge per Portaventura.

El dia diumenge 5 d’abril vaig anar a Portaventura i el primer que vaig veure va ser un espectacle d’aus: uns lloros, després una cacatúa, un voltor rei, una cigonya, un casuari i pardals. Abans d'aquest espectacle la meva germana i el meu pare van pujar al Furius Baco. A la Xina jo vaig a tobogans molt alts i vam veure un espectacle de bombolles i vam tornar a l'habitació de l’hotel. Al dia següent vam anar a la Mediterrània per agafar un tren que ens portava al Far West. Allà hi ha una atracció que es diu “El Diable” i un altra que es diu “Tren de la mina”, jo hi vaig pujar i era molt ràpida i després vam anar a Mèxic on estava ”El temple del foc”, ”La serp emplomada”, etc. Vam anar a la cantina i vam veure un espectacle on tots ballen les danses típiques de Mèxic. Far West és una ciutat de l'oest on vam veure quatre espectacles, un es deia Maverick que era un mag que els trucs eren mentida, un que era un grup de músics que cantaven country que és la música típica de l’oest. També vam veure unes noies que ballaven can can. I per últim vam veure un espectacle on volien robar dólars d’una caixa forta.

Un viatge dins un submarí.

Aquesta és la historia d’un xicot que es deia Ivan. A l’Ivan li van regalar un submarí quan va fer divuit anys.
Un dia va agafar el submarí i se’n va anar mar endins. Quan ja portava dotze hores navegant va veure al fons del mar una llum blanca era d’una ciutat submarina.
L’Ivan es va vestir de submarinista i va sortir bufegant cap a la llum. La seva sorpresa va ser que va arribar va veure que allà hi havia sirenes, peixos, cargols, taurons, balenes, pops, cavallets de mar, algues, ostres, petxines, estels de mar i molt més.
Quan els ciutadans d’aquella aldea aquàtica van veure a l’Ivan es van espantar però poc a poc van sortir a coneixe'l.
L’Ivan es va presentar i com portava tantes hores viatjant, els hi va dir si volien jugar a fet i amagar .I dit i fet, tots plegats van començar a jugar. A l’Ivan li va tocar contar mentre que els altres s’amagaven. Va trobar a un pop dins de les algues, a un cargol darrere d’una roca , a un peix sota la sorra i a un tauró enfonsat.
Van jugar durant hores fins que va arribar l’hora en que l’Ivan havia de marxar.
Tots molt tristos van acomiadar-se del xicot .
I l’Ivan va marxar cap a casa seva, encara emocionat amb els nous amics que havia fet.

Els viatges

He somiat que podria anar a Blanes amb els meus pares i anar a veure el meu tiet, banyar-nos a la platja i jugar amb la pilota. Menjar a un restaurant, de primer plat petxines amb gambes, de segon un entrecot i de postres un gelat i després anar a un hotel amb una piscina, una sala de jocs i amb discoteca.

Alan Rodriguez

Hola em dic Alan Rodríguez Macia. El meu cabell és de color castany. El meu color preferit és el blau i m’agrada molt jugar a 1, 2, 3 pica-paret. L’assignatura que més m’agrada és la d’educació física. El meu dia preferit és el dijous perquè primer tenim matemàtiques, després tenim pati i quan s’acaba tenim teatre. A més a més els dijous tenim tallers tota la tarda.
De gran seré pizzero perquè faig molt bé les pizzes i m’agraden molt

Iman El Yassini

Hola em dic Iman. A les vacances d’estiu serà el meu aniversari i faré vuit anys. Sóc una nena alta i amb el cabell molt arrissat. Vaig néixer a Badalona però els meus pares són del Marroc. Tinc dues germanes i un germà petit que té només quatre mesos. Des de petita m’agrada molt l’aigua per aquesta raó a l’estiu vaig molt a la platja i a la piscina, i a casa poso una piscina inflable a la terrassa. A l’escola el que més m’agrada fer és coneixement del medi i els tallers de plàstica.

Geovanny Rivas

Hola!
Sóc el Geovanny. Tinc 8 anys, que vaig fer el dia 8 d’abril.
Vaig a l’escola Banús i la meva mestre és diu Paqui.
A casa vivim jo, la meva mare i el Willi.
M’agrada jugar a futbol i a la Play i també m’agrada dibuixar.
Jo de gran vull ser motorista.

Killian Fernandez

Hola em dic Kilian Fernández Salvat. Sóc un nen molt guapo. Tinc una germana més gran que té disset anys i es diu Estefania. La meva millor amiga de l’escola és la Massandjé encara que de vegades ens barallem molt però després sempre ens perdonem. De gran vull ser veterinari perquè m’agrada curar els animals.

Massandje Cisse

Hola em dic Massandjé i tinc vuit anys perquè fa poc va ser el meu aniversari. Vaig néixer a Àfrica però ja parlo molt bé el català i fa només dos anys que he arribat a l’escola. Fa nou mesos vaig tenir un nou germà i estic molt contenta perquè m’agrada molt jugar amb ell. A la classe tinc molts amics i amigues i m’agrada molt jugar a saltar a la corda amb les meves amigues. Les meves millors amigues són l’Ikram, l’Iman i la Yousra. Quan sigui gran seré policia perquè vull defensar a la gent.

Nerea Moreno

Hola!
Soc la Nerea tinc 7 anys i l’1 de setembre faré 8 anys. Tinc un germà que és diu Aaron i te 13 anys.
M’agrada fer matemàtiques, també m’agrada ballar i jugar a profes, el meu color preferit és el blau i el vermell.
El meu somni seria poder volar per arribar a un país on tot fos de colorins.
Jo de gran vull ser dependenta d’una botiga de roba i sabates.

Alba Romero

Hola!
Sóc l’Alba tinc 8 anys, que els vaig fer el 27 de Març.
Visc a Santa Coloma de Gramanet i vaig a l’escola Banús. A casa vivim jo, el meu pare que és diu Jacinto, la meva mare que és diu Loli i la meva germana que és diu Sara.
M’agrada cantar, ballar, jugar, fer els deures i també els gossos. Tinc una cosina que te un gos i es molt juganer.
Jo de gran vull ser professora.

Lidia Martin

Hola!
Sóc la Lidia. Tinc 7 anys i faré els 8 el dia 22 de Juny.
Visc a Santa Coloma de Gramenet, vaig a l’escola Banús i la meva mestre és diu Paqui.
A casa vivim jo, la meva mare que és diu Paqui i te 39 anys, el meu pare que és diu Jose i te 39 anys i la meva germana Eva i en te 3.
M’agrada jugar amb la meva germana, ajudar a els meus pares i fer deures.
Jo de gran vull ser dentista o professora.

Tonio Delli Carpini

Hola!
Sóc el Tonio. Vaig a 2n, tinc 7 anys i el 12 de juliol faré 8 anys.
M’agrada jugar a futbol, a basquet i a tenis, el que també m’agrada molt són els tallers, el taller que més m’agrada és pintura.
També m’agrada la música, l’instrument que més m’agrada és el trombó.
Els caps de setmana vaig amb bici amb el meu pare.
Vull tindre 18 anys per poder jugar al joc de la PSP que hem va regalar el meu tiet.
Jo de gran vull ser: cambrer, bomber, policia, paleta, fuster, dentista, pintor o vidrier.
Però el que més voldria ser de gran és policia i cambrer.

Albert Rodriguez

Hola!
Soc l’Albert, tinc un germà que es diu Marc. Jo tinc 7 anys i ell 10. Tots dos anem a l’escola Banús. El que més m’agrada és fer matemàtiques. Quan surto al pati jugo amb els meus amics Alan i Mario a Stars Wars. De gran vull ser científic i el meu germà també. M’agradaria estudiar els ossos de les persones perquè m’agraden molt. M’agrada el futbol, quan jugo la meva mare em crida que la pilota no es mossega perquè no arribo a xutar-la i jo faig tot el que puc. Els divendres a la tarda faig plàstica amb el Kilian. També estic apuntat a les pistes d’atletisme i li faig tres o quatre voltes. Quan hem celebrat l’aniversari del Marc, hem fet una festa de pirates i li hem donat una carta del tresor per trobar els regals.

Alejandro Galindo

Sóc l’Alejandro, tinc 7 anys i el 8 de maig faré 8 anys. Vaig a l’escola Banús de Santa Coloma de Gramanet i la meva mestre es diu Paqui.
Visc amb el meu pare i la meva mare i, tinc un germà gran que ja no viu a casa.
El meu pare és diu Manolo, la meva mare Eli i el meu germà Richard.
M’agrada jugar a la Wii, a la PSP, a futbol i a basquet amb el Tonio.
Jo de gran vull ser futbolista.

Daniel Molina

Em dic Dani Molina i tinc set anys. M’agrada jugar a futbol i també m’agrada fer teatre. Tinc un germà que té13 anys. De gran vull ser veterinari perquè m’agraden molt els animals. A l’escola m’agrada fer educació física i matemàtiques perquè em diverteixo molt. El meu color preferit és el vermell.

Salvador Torres

Hola!
Sóc el Salvador. Tinc 7 anys, faré els 8 el dia 26 d’agost.
Visc a Santa Coloma de Gramanet i vaig a l’escola Banús. A casa vivim jo, el meu pare és diu Salvador, la meva mare que és diu Paula i la meva germana que és diu Paula.
M’agrada el futbol i fer gimnàstica. També m’agradaria molt anar al Santiago Bernabeu.
Jo de gran vull ser Policia i Paleta.

Sergi Carbajosa

Hola em dic Sergi Carbajosa Val .Tinc 8 anys. Fa poc em van posar ulleres i em queden molt bé a la cara. Les meves companyes de taula són la Lidia, la Massandjé i la Sandra. De gran vull ser pintor perquè el meu pare també ho és. A l’escola m’agraden molt les matemàtiques perquè estem aprenent a fer multiplicacions i és molt divertit. A les tardes faig futbol fora de l’escola.

Ikram Aharchi

Hola em dic Ikram. Tinc set anys. Tinc dues germanes que també van a l’escola, una és més gran que jo i l’altre més petita. Sóc una mica baixeta i tinc el cabell de color marró. Els meus ulls són també marrons i el nas i la boca una mica petits. A l’escola tinc molts amics i amigues, però tinc cinc companyes de la classe que són les meves millors amigues. M’agrada molt patinar i a l’escola el que més m’agrada fer són els tallers de plàstica.

Sonia Bielsa

Hola! Sóc la Sonia, tinc 7 anys i vaig a l’escola Banús. El que més m’agrada és fer gimnàstica, matemàtiques i llengua. Al pati jugo a “pillar” amb la Nerea, el Kilian, la Paula i l’Alba. M’agrada jugar amb la meva germana petita que es diu Sara. La Sara l’any vinent començarà P3 a la nostra escola. També tinc dos germanes grans: la Noe i la Miriam. De gran vull ser pagesa perquè m’agrada al camp i els animals, el porc, el cavall, la gallina, l’ànec, les ovelles, el gos i les cabres.