El viatge.

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i el seu gos que es deia “Blacky”. Un dia la mare d’en Pau, el va renyar perquè no parava de pegar a en “Blacky”, encara que l’estimava molt. En Pau com s’havia enfadat amb la seva mare li va dir a en “Blacky” que ells dos se n'anirien pel món viatjant perquè la mare no li reganyes més. Es van anar a Amèrica del sud, a Brasil. Van anar amb vaixell. Pel camí vam trobar amb un dofí, sis peixos de coloraines, tortugues i més coses. Després vam anar amb tren, pel camí vam veure muntanyes, ocells i molts arbres. Quan vam arribar a Brasil que era molt bonic vam fer molts amics, però ja era massa avorrit. Llavors van anar a Barcelona. Tot era molt bonic, però no el va convèncer del tot. Va dir: - Que forta es la vida fora de casa. Ja estic fart!, torno a casa, i li dic a la mare que em perdoni.
Quan va arribar a casa, la mare li va perdonar amb la condició de que no ho tornes a fer mai més. D’aquí ve la frase: ”COM A CASA EN CAP LLOC” Conte contat, conte acabat.