dilluns, 11 de maig del 2009
El viatge.
Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i el seu gos que es deia “Blacky”. Un dia la mare d’en Pau, el va renyar perquè no parava de pegar a en “Blacky”, encara que l’estimava molt. En Pau com s’havia enfadat amb la seva mare li va dir a en “Blacky” que ells dos se n'anirien pel món viatjant perquè la mare no li reganyes més. Es van anar a Amèrica del sud, a Brasil. Van anar amb vaixell. Pel camí vam trobar amb un dofí, sis peixos de coloraines, tortugues i més coses. Després vam anar amb tren, pel camí vam veure muntanyes, ocells i molts arbres. Quan vam arribar a Brasil que era molt bonic vam fer molts amics, però ja era massa avorrit. Llavors van anar a Barcelona. Tot era molt bonic, però no el va convèncer del tot. Va dir: - Que forta es la vida fora de casa. Ja estic fart!, torno a casa, i li dic a la mare que em perdoni.
Quan va arribar a casa, la mare li va perdonar amb la condició de que no ho tornes a fer mai més. D’aquí ve la frase: ”COM A CASA EN CAP LLOC” Conte contat, conte acabat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Quin viatge més llarg!
Albert
hola ets molt guapa lidia.
nerea
Hola Lidia al carnaval estaves molt guapa anaves de Gabriella del personatje de high school miusical.
Adewwwwwwwwwwwwwww¡!.
Hola Lidia sóc la teva mijor amiga Alba estic fent els deures amb el Rubén no tenim mes temps adeu
petons Alba i Rubén adeu.
Publica un comentari a l'entrada