dilluns, 11 de maig del 2009

La bola.



Aquestes vacances he anat a un poble molt petit, vaig entrar en una botiga i vaig veure una bola de cristall de molts colors, de tants colors com l’arc de Sant Martí. Li vaig dir al venedor si la bola de cristall estava en venda i el venedor em va dir que sí, també li vaig preguntar quant costava i el venedor em va dir que costava 40 euros, jo només tenia 30 euros i em vaig anar a casa; pel camí em vaig trobar un bitllet de 10 euros, ràpidament vaig anar una altra vegada a la botiga a comprar la bola de cristall. Després d’haver comprat la bola em vaig anar a casa molt content, li vaig dir al meu pare el que havia comprat.
Vam sopar, em vaig anar a la meva habitació, vaig posar la bola de cristall a la tauleta de nit i em vaig dormir. Al dia següent vaig despertar al Japó, se’n va acostar un gos que parlava, em va dir que agafés aquell camí, que en trobaria una cova on hi havia follets, fades i d’altres éssers fantàstics. I li vaig fer cas, vaig anar pel camí que m’havia dit i al mig del camí vaig veure una cova, vaig entrar una mica espantat i vaig veure un follet, li vaig preguntar com es deia em va dir que es deia Frost i jo li vaig dir que em deia Rubén. El follet em va dir que tenia un gos de 6 potes, 4 ulls, 2 nassos i 3 boques. Em vaig anant trobant éssers fantàstics i tot era perquè m’havia ficat dins de la bola de cristall.

4 comentaris:

albert ha dit...

Que xulo!!!!!!!


adios d:)

Anònim ha dit...

que bonic el divuix!!!!!!¡¡¡¡¡¡¡¡









petons lidia adios XD :)

Anònim ha dit...

d:)

Anònim ha dit...

Gacies per ruben y alba por el que em bau escriure









lidia