dimecres, 3 de març del 2010

La lluna que plorava



 
Hi havia una vegada una Lluna que plorava. Plorava perquè no brillava, es passava tot el dia plorant. Fins que un dia va arribar un mag, que li va preguntar:
       - Per què plores?

I la Lluna li va dir:

- Perquè no aconsegueixo brillar.
I llavors, el mag va dir unes paraules màgiques i va fer que brillés. I la Lluna va dir:
- Com puc agrair-t'ho?
- No ho sé! –va respondre el mag. L'únic que pots fer és acompanyar-me en les nit fosques.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No podia respirar el mag