dimarts, 12 de maig del 2009

Viatge inoblidable


Hi havia una vegada, un poble de muntanya anomenat Cantabra , on vivia un nen que es deia Xavi amb la seva família . A ell, no li agradava aquest lloc perquè era avorrit i hi havia poca gent. Un dia, en Xavi va parlar per telèfon amb el seu tiet Arnau, i li va explicar que estava molt trist perquè volia marxar d’aquell poble i viure en un lloc divertit. L'Arnau vivia a Barcelona, una ciutat molt gran plena de gent, i li va dir que si els seus pares volien, podia anar a viure amb ell. A la nit, en Xavi va parlar amb els seus pares, ell va explicar que volia marxar a Barcelona amb el seu tiet perquè Càntabra no li agradava gens. Al cap dels dies, els pares van decidir que en Xavi podia marxar perquè volien que el seu fill fos feliç. En Xavi es va alegrar moltíssim i ràpidament va trucar al seu tiet. L'Arnau també estava molt content i li va dir que preparés les maletes de seguida per anar a la seva casa . Durant tot el dia en Xavi va preparar les seves coses i quan va acabar , va ficar va ficar tot al cotxe i els pares, el van acompanyar a Barcelona. Quan van arribar a casa de l’Arnau , en Xavi es va acomiadar dels seus pares . Ell estava bocabadat en veure la ciutat de Barcelona i no podia acabar de creure’s que estava allà. Hi havia moltíssima gent, museus, parcs, llocs preciosos, carrers amples, platja, i molts cotxes. Tot això li sorprenia perquè ell estava acostumat a un poble petit, on hi havia poca gent on tothom es coneixia i no hi havia res per visitar. En Xavi estava tant content, que semblava que estigués en un somni. Ell, mai oblidarà aquest viatge perquè a partir d’ara seria el nen més feliç de tots.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola divina soc la lidia ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!






petons marta

Anònim ha dit...

Hola Alba! A que no saps qui sóc? No sóc ni la Nerea, ni la Paula. Sóc una de les teves millors amigues. Sóc rossa i de vegades porto una cinta al cap per als cabells.

Anònim ha dit...

gracies alba i ruben per el que meu escrit









lidia