Anglaterra.

Vaig anar a Anglaterra, hi ha molts anglesos .
Vaig anar amb el meu, pare, la meva mare, el meu germà i el meu cosí.
Vam estar en un hotel molt bonic, tenien una televisió molt i molt gran, gran com un cinema.
El menja era gratis. Passejat per les tendes d’Anglaterra.
També vaig veure el Big-ben que és un rellotge molt gran.

Viatge a Conil de la Frontera ( Cádiz).

A les 6 del matí vam sortir de viatge. Jo m’havia aixecat a les 4 del matí, com el meu pare. A les 9 del matí vam arribar a Saragossa, vam esmorzar i Vam omplir el dipòsit de benzina per continuar el viatge. Cap a migdia ja havien travessat Madrid, a l’hora de dinar vam arribar a Belvis de la Gara, un poble de Toledo, on vam dinar amb els meus tiets. Després vam sortir cap a un poble que es diu Gargantilla, on viuen els meus cosins i on vam passar la nit. Al dia següent,cap a les 11 del matí vam continuar el viatge i a les 14 hores paràvem a Mérida a dinar per continuar més tard el camí fins a Jérez de la Frontera.

El meu viatge.

Un dia quan em vaig despertar, no estava a la meva habitació, vaig comprovar amb pessigolles a la panxa que estava en un llit de cotó, envoltada de tots els personatges de la Disney com el Micky i el Peter Pan. Havia viatjat a Disneyland Paris, no sabia com havia arribat, però estava tan contenta que no vaig pensar. L’adorable Campanilla em va alçar les mans i com per art de màgia vaig començar a volar amb ella.
Vam pujar al cel i vam arribar als llocs on els nens es moren de gana, no tenen aigua potable per viure i tenen moltes malalties.
Amb un cop de ma va llençar pols màgics, van començar a sortir fruits del terra, va néixer un riu amb aigua que es podia veure i tots els nens es van posar bons.
Estava al•lucinada, podien arreglar les coses dolentes del món, després van baixar al parc de la Disney i estava passant el tren ple del personatges. Clinc, clinc, clinc, clinc, clinc, cridava el tren i abans de que s’atures un petó de la meva mare em va despertar d’aquest viatge meravellós. Era el rellotge que cridava les vuit, havia d’aixecar-me per anar al col.legi. Us imagineu que aquest viatge es pogués fer en realitat

Els animals de companyia.

El meu avi té un lloro
i jo l’ adoro.

La meva germana té un gos
que borda mogolló.

La meva mare té un gatet
que és molt tranquilet.

I jo tinc un conill petitet
que mai està quiet.

Viatjar pel cel.

Avui m’agradaria viatjar pel cel. Els núvols seran de color blanc i el cel serà de color blau. Quan vingui la tarda els núvols seran de color rosa, una mica claret, els núvols com seran de color rosa claret semblaran gelats de núvols, menjaré un trosset de núvol m’agradarà molt. Em convertiré em màgica aniré per països i pobles.

París.

Els viatges

He somiat anar a Paris,
i crec que serà bonic.

La meva mare ha anat,
i a ella li ha agradat.

El color de la torre Eifel
és gris i arriba fins al cel.

A Paris vull berenar crêpes
perquè pel carrer olora bé.


Això, he somiat,
perquè es faci realitat.

L’Àliga

Hi havia una vegada un àliga amb plomes d’or. Viatjava des de la selva a Egipte després de volar i volar, va arribar a Egipte. Hi havia moltes persones mirant les piràmides i l‘ àliga va fer un forat a la piràmide i va veure un sarcòfag i un explorador que va obrir el sarcòfag i es va espantar amb la mòmia. L‘àliga se’n va anar al Japó, hi ha via més gent que a Egipte i moltes, moltes llums. Era de nit al Japó.

El viatge a la selva.

Un dia al despertar-me, la meva casa estava al mig de la selva,vaig sortir a fora i vaig veure una serp, amb els seus ulls em volia hipnotitzar, li vaig clavar un cop de peu i vaig córrer cap a casa. Aleshores un tigre em va perseguir, i quan estava a punt d’agafar-me, un ocellet em va despertar.

Viatge inoblidable

Hi havia una vegada, un poble de muntanya anomenat Cantabra , on vivia un nen que es deia Xavi amb la seva família . A ell, no li agradava aquest lloc perquè era avorrit i hi havia poca gent. Un dia, en Xavi va parlar per telèfon amb el seu tiet Arnau, i li va explicar que estava molt trist perquè volia marxar d’aquell poble i viure en un lloc divertit. L'Arnau vivia a Barcelona, una ciutat molt gran plena de gent, i li va dir que si els seus pares volien, podia anar a viure amb ell. A la nit, en Xavi va parlar amb els seus pares, ell va explicar que volia marxar a Barcelona amb el seu tiet perquè Càntabra no li agradava gens. Al cap dels dies, els pares van decidir que en Xavi podia marxar perquè volien que el seu fill fos feliç. En Xavi es va alegrar moltíssim i ràpidament va trucar al seu tiet. L'Arnau també estava molt content i li va dir que preparés les maletes de seguida per anar a la seva casa . Durant tot el dia en Xavi va preparar les seves coses i quan va acabar , va ficar va ficar tot al cotxe i els pares, el van acompanyar a Barcelona. Quan van arribar a casa de l’Arnau , en Xavi es va acomiadar dels seus pares . Ell estava bocabadat en veure la ciutat de Barcelona i no podia acabar de creure’s que estava allà. Hi havia moltíssima gent, museus, parcs, llocs preciosos, carrers amples, platja, i molts cotxes. Tot això li sorprenia perquè ell estava acostumat a un poble petit, on hi havia poca gent on tothom es coneixia i no hi havia res per visitar. En Xavi estava tant content, que semblava que estigués en un somni. Ell, mai oblidarà aquest viatge perquè a partir d’ara seria el nen més feliç de tots.

Doble viatge.

Fa ara 3 anys vaig fer un viatge a Mallorca amb els meus pares, el viatge de nuvis.
Vam anar en avió, la meva mare estava espantada, el meu pare i jo rèiem perquè la meva mare no havia pujat mai a un avió.
Arribem a Mallorca a un gran hotel de luxe, amb una gran habitació, de pel.lícula.
Vam anar a la platja i el meu pare i jo vam pescar una medusa, la meva mare ens grabava en vídeo. Després la meva mare i jo vam anar al jacuzzi mentre el meu pare estava descansant.
Un altre dia vam anar a les coves del drac, a la fàbrica de perles i a la de fusta, on em van comprar una espasa de fusta.
Un altre dia vam anar en un vaixell amb el terra de cristall, es veien els peixos del fons del mar. Quan vam tornar de Mallorca vam anar a Galícia a visitar als meus avis.

El viatge.

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i el seu gos que es deia “Blacky”. Un dia la mare d’en Pau, el va renyar perquè no parava de pegar a en “Blacky”, encara que l’estimava molt. En Pau com s’havia enfadat amb la seva mare li va dir a en “Blacky” que ells dos se n'anirien pel món viatjant perquè la mare no li reganyes més. Es van anar a Amèrica del sud, a Brasil. Van anar amb vaixell. Pel camí vam trobar amb un dofí, sis peixos de coloraines, tortugues i més coses. Després vam anar amb tren, pel camí vam veure muntanyes, ocells i molts arbres. Quan vam arribar a Brasil que era molt bonic vam fer molts amics, però ja era massa avorrit. Llavors van anar a Barcelona. Tot era molt bonic, però no el va convèncer del tot. Va dir: - Que forta es la vida fora de casa. Ja estic fart!, torno a casa, i li dic a la mare que em perdoni.
Quan va arribar a casa, la mare li va perdonar amb la condició de que no ho tornes a fer mai més. D’aquí ve la frase: ”COM A CASA EN CAP LLOC” Conte contat, conte acabat.

La bola.

Aquestes vacances he anat a un poble molt petit, vaig entrar en una botiga i vaig veure una bola de cristall de molts colors, de tants colors com l’arc de Sant Martí. Li vaig dir al venedor si la bola de cristall estava en venda i el venedor em va dir que sí, també li vaig preguntar quant costava i el venedor em va dir que costava 40 euros, jo només tenia 30 euros i em vaig anar a casa; pel camí em vaig trobar un bitllet de 10 euros, ràpidament vaig anar una altra vegada a la botiga a comprar la bola de cristall. Després d’haver comprat la bola em vaig anar a casa molt content, li vaig dir al meu pare el que havia comprat.
Vam sopar, em vaig anar a la meva habitació, vaig posar la bola de cristall a la tauleta de nit i em vaig dormir. Al dia següent vaig despertar al Japó, se’n va acostar un gos que parlava, em va dir que agafés aquell camí, que en trobaria una cova on hi havia follets, fades i d’altres éssers fantàstics. I li vaig fer cas, vaig anar pel camí que m’havia dit i al mig del camí vaig veure una cova, vaig entrar una mica espantat i vaig veure un follet, li vaig preguntar com es deia em va dir que es deia Frost i jo li vaig dir que em deia Rubén. El follet em va dir que tenia un gos de 6 potes, 4 ulls, 2 nassos i 3 boques. Em vaig anant trobant éssers fantàstics i tot era perquè m’havia ficat dins de la bola de cristall.

Viatje a Eibar.

El dissabte vam anar a Eibar (Vizcaya) vam fer una parada a dos quarts de dos per menjar a Saragossa i després vam agafar el cotxe i vam fer un recorregut llarg fins a Pamplona. Vam fer una altra parada per berenar i hem agafat una altra vegada el cotxe i una altra vegada hem fet un trajecte llarg per veure la nostra iaia. La iaia viu a Eibar i el meu pare diu que ens estarem 5 dies a San Sebastián. Vam arribar a San Sebastián i vam veure els nostres cosins, el primer és diu Amin i el segon Abalilah. No peguen, són bons amb la Marwa i amb mi. Al dia següent va venir un amic del meu pare, es diu Karim i el meu pare es diu Radouan i no paraven de parlar i parlar. La mare del meu pare que és diu Fàtima i la Khadija la mare, també es van posar a parlar.

El viatge per Portaventura.

El dia diumenge 5 d’abril vaig anar a Portaventura i el primer que vaig veure va ser un espectacle d’aus: uns lloros, després una cacatúa, un voltor rei, una cigonya, un casuari i pardals. Abans d'aquest espectacle la meva germana i el meu pare van pujar al Furius Baco. A la Xina jo vaig a tobogans molt alts i vam veure un espectacle de bombolles i vam tornar a l'habitació de l’hotel. Al dia següent vam anar a la Mediterrània per agafar un tren que ens portava al Far West. Allà hi ha una atracció que es diu “El Diable” i un altra que es diu “Tren de la mina”, jo hi vaig pujar i era molt ràpida i després vam anar a Mèxic on estava ”El temple del foc”, ”La serp emplomada”, etc. Vam anar a la cantina i vam veure un espectacle on tots ballen les danses típiques de Mèxic. Far West és una ciutat de l'oest on vam veure quatre espectacles, un es deia Maverick que era un mag que els trucs eren mentida, un que era un grup de músics que cantaven country que és la música típica de l’oest. També vam veure unes noies que ballaven can can. I per últim vam veure un espectacle on volien robar dólars d’una caixa forta.

Un viatge dins un submarí.

Aquesta és la historia d’un xicot que es deia Ivan. A l’Ivan li van regalar un submarí quan va fer divuit anys.
Un dia va agafar el submarí i se’n va anar mar endins. Quan ja portava dotze hores navegant va veure al fons del mar una llum blanca era d’una ciutat submarina.
L’Ivan es va vestir de submarinista i va sortir bufegant cap a la llum. La seva sorpresa va ser que va arribar va veure que allà hi havia sirenes, peixos, cargols, taurons, balenes, pops, cavallets de mar, algues, ostres, petxines, estels de mar i molt més.
Quan els ciutadans d’aquella aldea aquàtica van veure a l’Ivan es van espantar però poc a poc van sortir a coneixe'l.
L’Ivan es va presentar i com portava tantes hores viatjant, els hi va dir si volien jugar a fet i amagar .I dit i fet, tots plegats van començar a jugar. A l’Ivan li va tocar contar mentre que els altres s’amagaven. Va trobar a un pop dins de les algues, a un cargol darrere d’una roca , a un peix sota la sorra i a un tauró enfonsat.
Van jugar durant hores fins que va arribar l’hora en que l’Ivan havia de marxar.
Tots molt tristos van acomiadar-se del xicot .
I l’Ivan va marxar cap a casa seva, encara emocionat amb els nous amics que havia fet.

Els viatges

He somiat que podria anar a Blanes amb els meus pares i anar a veure el meu tiet, banyar-nos a la platja i jugar amb la pilota. Menjar a un restaurant, de primer plat petxines amb gambes, de segon un entrecot i de postres un gelat i després anar a un hotel amb una piscina, una sala de jocs i amb discoteca.